Camins que em porten
records del passat.
Camins que van fer
els nostres padrins.
Camins on passejaven tranquils
perdius,conills i alguns veïns.
Passejades per perdre's i per trobar-se,
per recordar i anyorar.
Camins, camins
venes del meu petit païs.
Camins que ara són morts,
que trobo a faltar per poder passejar.
Els padrins ja no poden seure en aquella
pedra per recordar l'esforç que els va costar.
Camins, camins
venes del meu païs.
Marina Súria Asensio.
Un poema molt bonic espero que guanyis!!!!!!!!!
ResponEliminaper això as guanyat Marina ets genial fent poemes!
ResponEliminaque es noti!